LA CATASTRÒFICA VISITA AL ZOO
Traducció d’Imma Falcó
216 Pàgines
Joël Dicker és un escriptor canadenc en llengua francesa que jo el definiria com el rei dels girs (en literatura, un gir és aquella variació en la línea argumental: d’amics a enemics, d’amor a odi, de policia a delinqüent). Quan llegeixeixes un dels seus llibres clàssics (La veritat sobre el cas Harry Quebert, el cas Alaska Sanders, etc) i t’enfrontes a l’exercici inevitable de descobrir qui és l’assassí, tens moltes sorpreses, perquè pots començar pensant que és l’home que ha sortit de l’habitació on hi el mort portant a la mà un ganivet ensangonat, però de seguida ja veus que no pot ser i que deu ser la persona que havia sortit per la finestra, però ja veus que tampoc pot ser, més endavant veuràs que és el cap de la policia però tampoc, més enllà resulta que és el capellà del poble, però tampoc. I al final segurament veuràs que és el mateix protagonista de la Història, “el bo”, el qui ha assassinat la pobra víctima. Però el d’avui no és així, avui no va d’assassinats ni de girs, tot i que també hi ha bones sorpreses.
La Joséphine és una nena petita que va a una escola d’atenció especial on hi ha quatre nens més. Tenen bona voluntat i intenten fer les coses bé, però ells tenen una manera peculiar de veure les coses i sovint no coincideixen en la manera de raonar de l’altra gent, ni en la dels nens de l’escola normal, ni amb la mestra, ni el director de l’escola de nens normals, ni tan sols en la lògica dels seus pares. Tot i això, amb bona voluntat i determinació aconsegueixen fer coses. Els comunistes predicaven que el fi justificava els mitjans. Si fos així, aquests nens singulars van estar sobradament justificats.
A l’inici del llibre, en una mena de justificació, hi diu:
“….. Les catàstrofes no passen mai de cop: són el resultat d’una successió de petits sotracs que gairebé ni es noten, però que, de mica en mica, es van convertint en un terratrèmol. El que ha passat avui al zoo no n’és l’excepció: ha estat la traca final després de tot un seguit de catàstrofes.
Els meus pares volien explicacions, però, per poder explicar-ho bé, abans havien de saber que la catastròfica visita al zoo havia passat per culpa del catastròfic festival de l’escola que havia passat per culpa de la catastròfica obra de teatre que havia passat per culpa de la catastròfica visita al Pare Noel que havia passat a causa de la catastròfica Santa Cleca que havia passat a causa de la catastròfica classe d’educació física que havia passat a causa de la catastròfica presentació a l’auditori que havia tingut lloc a causa d’una catàstrofe inicial.
I potser és per aquesta primera catàstrofe, per on hauríem de començar.” I així comença la història.
Jo diria que aquest llibre no és cap gran obra literària, més aviat sembla una història per a nens. O potser és una obra de nens escrita per a gent gran? Sigui com sigui és un relat d’aquells que el comences a llegir i el vols continuar. Jo crec que en un parell de dies el pots acabar, potser tres. En tot cas, crec que mai deu superar una setmana de lectura. I això potser també és un bon mèrit.
Aleix Font, 2 de setembre de 2025.
